INAGURACIÓ: DISSABTE, 29 DE MARÇ DEL 2014 A LES 19H
Caixes de records o de temences, les escultures de Mercè Ribera apel·len sempre a alguna imatge nebulosa entre la profecia i la memòria. Dins els seus recipients de vidre, preservats o potser confinats, disposa uns elements sempre familiars, prou almenys perquè transportin amb ells la tendresa del reconeixement (cadires, portes, escales, finestres, ponts), que invoquen enigmàticament alguna habitació sobre la qual hagués caigut una pluja persistent d’oblit i a on ens hagués estat permès fugaçment tornar. L’efecte és inquietant, dins aquestes estances sense aire on els objectes componen moviments d’esperit, i al mateix temps d’una rara poesia, com si un pogués entreveure, no sense estupor, les sales recòndites de l’ànima moblades encara amb la imatge de la primera por i el primer enlluernament. (Eva Vàzquez)
No hay comentarios:
Publicar un comentario